EN
Enllaços ràpids
Les mitjons de compressió utilitzats en esports funcionen aplicant una pressió que és més intensa a la zona del turmell (típicament entre 15 i 20 mmHg) i disminueix a mesura que pugen per la cama. Això ajuda a combatre l'acumulació de sang causada per la gravetat quan estem drets o correm. Els estudis mostren que aquestes mitjons poden augmentar el retorn venós aproximadament un 40% durant la cursa, comparat amb mitjons normals. Això significa que un millor flux sanguini cap al cor incrementa el que es coneix com a precàrrega cardíaca. En nivells màxims d'esforç, els atletes que porten roba de compressió reben realment entre un 10% i un 15% més d'oxigen als músculs. Les mitjons funcionen perquè eviten que les venes s'estiren massa i ajuden a mantenir un flux arterial adequat. Això fa que tot el sistema circulatori funcioni millor, de manera que les persones poden mantenir el seu rendiment aeròbic més temps abans de cansar-se. Corredors de marató i ciclistes noten especialment aquest efecte, sovint afirmant que se senten menys fatigats durant llargues sessions d'entrenament o curses.
La recerca indica que els atletes que porten mitjons de compressió poden esforçar-se aproximadament un 14% més abans d'assolir l'esgotament durant entrenaments intensos amb intervals, en comparació amb aquells que no en porten. Una revisió recent publicada al Journal of Sports Science el 2023 va analitzar 18 estudis diferents i va trobar resultats similars, mostrant una disminució d'aproximadament el 12,6% en la percepció d'esforç segons l'escala Borg quan es realitzen exercicis de intensitat moderada. Per què passa això? Doncs perquè hi ha menys vibracions a l'interior dels músculs. Els músculs de la pantorrilla experimenten específicament un 38% menys de vibracions, i a més, les anàlisis sanguínies posteriors a l'exercici mostren nivells més baixos de creatina quinasa, cosa que indica menys estrès per al sistema nerviós i els músculs en general. En esports que impliquen arrencades i parades contínues, com el bàsquet o el tennis, aquests músculs estabilitzats ajuden a mantenir la potència durant tot el partit. Els jugadors simplement no arriben a la fatiga tan ràpidament, fet que marca tota la diferència en situacions competitives.
La compressió localitzada millora la resposta propioceptiva —la percepció en temps real del cos sobre la posició i el moviment dels membres—, fent més eficient el control neuromuscular durant activitats dinàmiques. Aquesta entrada sensorial augmentada promou l'estabilitat articular i l'eficiència del moviment, reduint l'energia malgastada en correccions posturals.
Al mateix temps, la compressió atenua l'oscil·lació muscular al moment del contacte amb el sòl. La vibració excessiva sobrecarrega les fibres musculars i els teixits conjuntius, accelerant la fatiga. En minimitzar aquest microtrauma, la compressió preserva la integritat estructural i retarda l'esgotament. Diverses investigacions confirmen una reducció del desplaçament muscular durant la carrera i el salt, directament relacionada amb un increment del temps fins a l'esgotament.
La combinació de la propriocepció millorada i l'estabilització mecànica optimitza l'eficiència biomecànica: els atletes mantenen una longitud de zancada, una alçada de salt i una precisió en el cop constants malgrat la fatiga. Aquesta sinergia té un impacte especial en esports que requereixen agilitat, on els canvis ràpids de direcció exigeixen una coordinació neuromuscular aguda.
Les mitges de compressió utilitzades durant l'activitat esportiva ajuden a accelerar la recuperació perquè milloren la manera com el cos elimina els productes residuals metabòlics. Segons alguns estudis recents publicats l'any passat en una revisió completa, les persones que les van portar van tenir aproximadament un 30 per cent menys de creatina quinasa (CK) a la sang dins d’un dia després d’entrenar intensament. La CK és bàsicament un indicador que els músculs han estat danyats durant una activitat intensa. La mateixa investigació va trobar nivells més baixos també d’IL-6 i de PCR, que són marcadors de la inflamació generalitzada al cos. Aquestes petites proteïnes ens indiquen aspectes importants sobre com respon el nostre cos a l’esforç provocat per l’exercici. La pressió graduada d’aquestes mitges ajuda realment a eliminar aquestes substàncies nocius causades pels entrenaments abans que puguin ocasionar més danys als teixits. Molts atletes asseguren aprofitar-se d’aquest benefici quan intenten recuperar-se més ràpidament entre sessions d’entrenament.
La compressió millora les taxes d'eliminació de lactat en un 26% respecte a la recuperació passiva, segons la recerca en medicina esportiva. La pressió mecànica:
Triar les mitjons de compressió esportiva adequats implica combinar la seva funcionalitat tècnica amb la manera com el cos es mou i es recupera durant esports concrets. Els corredors i jugadors de bàsquet generalment necessiten uns nivells de compressió d'uns 15 a 20 mmHg, ja que això ajuda a estabilitzar els músculs en moviments laterals, alhora que suporta el flux sanguini cap al cor. Els atletes de resistència sovint obtenen millors resultats amb nivells de compressió més forts, entre 20 i 30 mmHg, perquè això manté la circulació activa durant més temps i retarda la fatiga en proves llargues com els maratons. La longitud també té importància. Les mitjons fins a la cama solen funcionar bé al futbol, on les pantorrilles pateixen molta tensió, però les de tall baix són millors per a esports amb moviments ràpids del peu com el tennis. Tèxtils que allunyen la suor de la pell ajuden a evitar bombolles quan fa calor, i un bon suport de l'arc pot reduir significativament el dolor de peus després d'estar dempeus o saltar durant hores. Tanmateix, escollir la mida correcta és molt important. Consulteu sempre les taules de mides amb atenció i preneu mesures reals de la zona de la cama per assegurar-vos que la pressió es distribueixi uniformement per la cama. Algunes investigacions indiquen que portar roba de compressió dissenyada específicament per a certes activitats pot millorar el rendiment fins a un 12 per cent comparat amb mitjons convencionals, segons un estudi recent publicat l'any passat. Aquells que vulguin més detalls sobre els diferents nivells de compressió podrien consultar les directrius oficials elaborades per professionals de la medicina esportiva.
